I Jornada de treball (2010)

I JORNADA DE FORMACIÓ
DE LA TAULA DE CULTURA DE BDN
Casal de Joves de la Salut.
Badalona, 6 de febrer de 2010

PRIMERA AVALUACIÓ,
CONCLUSIONS I TEMES OBERTS

Una trentena de participants, representant prop d’una vintena d’entitats culturals badalonines i de persones de l’àmbit cultural, ens hem reunit en una I Jornada de Formació per tal de reflexionar sobre els objectius principals i les properes línies d’actuació de la Taula de Cultura.

Hem comptat amb les aportacions de Fernando Pindado, Subdirector General de Participació en l’àmbit local, de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior de la Generalitat; i d’Albert Soler, un dels creadors i impulsors de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers i actualment Cap de l’Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Granollers. Agraïm la col·laboració desinteressada de tots dos.

LES PONÈNCIES

La ponència de Fernando Pindado:
• Ha tractat sobre democràcia representativa, directa i participativa, necessàries i insubstituïble totes tres alhora per a qualsevol projecte democràtic. Ha advertit de la manca d’iniciativa ciutadana en la utilització dels canals existents d’exercici de la democràcia directa (referèndums, intervenció en els plens municipals, etc.).
• Ha distingit les persones com a usuaris d’uns serveis, com a membres d’una comunitat i com a ciutadans, amb drets polítics i participants en el projecte i la realització de polítiques concretes d’interès col·lectiu.
• Ha analitzat força rigorosament el model associatiu actual amb les seves febleses. Un model sovint més basat en el nombre de socis que en l’existència d’un projecte propi: Amb una feblesa estructural que deriva de l’escassa o nul·la participació interna (dificultat a renovar les juntes, poca assistència a les assemblees). Amb una manca de congruència entre objectius i activitats, massa dependent de les subvencions, i amb risc de mercantitlització, en la mesura que es redueix a oferir serveis als associats.
• Ha insistit en què cal canviar el marc democràtic, cap a una millora de la qualitat democràtica, en el qual la iniciativa i la participació ciutadanes i de les associacions tinguin un rol important, ja que una associació és més que una suma de socis. Un nou paradigma s’ha de fonamentar en tenir un projecte propi, en una organització en xarxa, en la llibertat i el compromís dels associats i en la força dels valors i la pròpia autonomia, també econòmica, enfront de les administracions.
• Pel que fa a la Taula de Cultura o al projecte d’un Consell Municipal de Cultura, a part de seu un espai de trobament de les entitats i un nucli d’iniciatica ciutadana, ha de ser un espai d’impuls de projectes comunitaris i de debat amb la política democràtica representativa.

Albert Soler, en la seva ponència:
• Ha partit d’una anàlisi dels conceptes d’identitat i pertinença. De participar com a prendre part, ser part, sentir-se part, pertànyer. I de la voluntat i el compromís de construir ciutat i de forjar ciutadania. De la importància i la força de les ciutats dinàmiques, basades en el fet de partir d’una visió de ciutat i en el protagonisme dels ciutadans.
• Ha advertit d’unes utilitzacions inadequades de la identitat col·lectiva:
o referir-se només al passat de les ciutats: és la gran excusa (no ens podem ancorar en el passat, tot i que ens explica coses).
o partir d’un concepte o vivència d’identitat enfrontada a alteritat (els altres), és a dir, definint-la partint de la diferència envers els altres, sovint marginadora.
• La identitat ha d’incloure el ser, el fer i el sentir (importància de l’afecte, dels vincles, de l’autoestima) i no s’ha de basar en uns orígens més o menys mitificats i marginadors, sinó en allò que ens és comú. La fita és arribar a la voluntat de ser ciutadà, perquè de ciutadà no se’n neix sinó que se n’arriba a ser (Simone de Beauvoir). I n’hi ha que no és que no vulguin ser-ne sinó que no poden, marginats, mancats d’oportunitats. Ha parlat de la importància de les relacions interpersonals, de la gestió relacional.
• Ha advertit dels mites de la participació, que en si no és ni bona ni dolenta: el que és qualitatiu no és participar sinó el projecte en el qual es participa.
• Pel que fa a la festa, s’ha referit al model dinàmic i creatiu de la Festa Major dels Blancs i Blaus de Granollers, en què els actes “tradicionals” són tan sols un 30 o un 40%, mentre que els creatius, nous i diferents cada any, són un 60 o 70%. Tradició – innovació – transformació. Ha definit la cultura i la festa com una realitat sempre en construcció, dins una la dinàmica tradició – creació.
Ha acabat referint-se a la necessitat d’impulsar un compromís per al canvi, i de passar de la participació a la governança.

RESUM DELS TEMES
TRACTATS A LES REUNIONS DE GRUP

Els participants s’han estructurat en tres grups de reflexió. Les seves aportacions, conjuntament, es poden resumir i aplegar en els següents punts:

• La necessitat d’un canvi de paradigma associatiu i d’un canvi cultural a BDN, que ha de comportar:
o Un canvi intern de les pròpies associacions, de les maneres de treballar, d’organitzar-se i d’actuar, i la recuperació de la pròpia autonomia enfront de l’administració.
o Un canvi en les relacions entre associacions: partir d’una base de relacions de confiança entre associacions; superar les visions particularistes i els interessos interns d’entitat; ser capaces de treballar i actuar juntes i prendre acordos conjunts des d’una visió i una consciència de ciutat.
o Superar el “peatge històric” envers l’administració: ser valents, impacients, capaços de resistir i de passar a l’atac amb propostes i actuacions conjuntes.
o Superar el divorci ciutat real – ciutat oficial. Anar a una major vertebració del centre i els barris.
o No limitar-nos a ser uns mers intelocutors de l’administració. Exigir-li que faci allò que hauria de fer i no fa.
o Utilitzar els canals de democràcia directa legals (referèndum o consulta popular, iniciativa legislativa popular, prendre part regularment en el ple municipal, etc.). Estudiar quins canals existeixen i com s’actuen.
o Aquest canvi ha d’estar centrat en l’elaboració d’un projecte col·lectiu, tenint clar que el nostre interlocutor no és l’Ajuntament (que, d’altra banda, no té projecte cultural) sinó la ciutat.

La Taula de Cultura es veu com:
• Un espai de trobament de les entitats culturals de BDN
• Una coordinadora d’entitats
• Una oportunitat de treballar i relacionar-se d’una manera diferent
• Un nucli d’iniciatica ciutadana
• Un espai de debat sobre la política cultural
• Un espai d’impuls de projectes comunitaris
• Un organ de formació
• Una mesura de pressió
• Partint d’un projecte compartit.

El Consell de Cultura es veu com:
• Un organ de debat i participació política institucional.
• Un organ que forma part de la governança municipal.

Qüestions obertes:
• Si el Consell de Cultura ha de partir de la Taula de Cultura, i no de l’administració.
• Si el Consell de Cultura substitueix la Taula de Cultura o aquesta continuarà tenint sentit i camp d’actuació propi. I, en tal cas, quin encaix tindran els dos òrgans (la Taula, més de base i el Consell, més institucional?).

Una proposta concreta sorgida d’un dels grups:
Elaborar un projecte cultural per a BDN, base d’un programa de cultura per al proper mandat municipal. Presentar-los als grups polítics que es presentaran a les properes eleccions i demanar que s’hi defineixin. Veure fins a quin punt o com ho inclouen als respectius programes electorals i, després, al programa de govern. (Una versió mínima seria presentar-los, en lloc d’un programa de cultura, un projecte de Consell de Cultura).

Altres temes i deures concrets:
Elaborar un calendari de treball per al 2010.
Habilitar espais de diàleg, reflexió i intercanvi.
Promoure una millor coneixença mútua.
Realitzar “microponències” incloent treball en grup.
Preveure altres jornades de formació, a partir d’aquesta.
Estar atents a l’orientació i l’ús del nou Centre Cívic del Carme.
Elaborar un mapa de necessitats.
Identificar problemàtiques comunes.
Recordar que “BDN som tots”.
Revisar i actualitzar el Pla Estratègic i el model d’estatuts del Consell Municipal de Cultura elaborats en el mandat anterior.
No duplicar activitats ni actes públics.
Col.laborar amb les Festes de Maig alternatives.
Tenir en compte les escoles, els instituts i les escoles d’adults en la programació cultural. La vinculació educació-cultura.
Publicar mensualment (?) la programació cultural real, concreta i completa de BDN.

VALORACIÓ FINAL DE LA JORNADA

En aquest informe immediat de la 1a. Jornada de Formació, remarquen una primera valoració dels resultats. Ens semblen positius:

• El nombre de participants i d’entitats i col·lectius.
• La perspectiva de ciutat (tot i que cal aconseguir una major diversitat territorial i iniciar l’establiment de relacions amb les altres cultures presents a Badalona).
• El fet que s’han organitzat i realitzat sense cap presidència ni representació institucional, costejada pels assistents i sense dependre de cap subvenció.
• La qualitat i l’interès de les ponències.
• La capacitat de reflexió en grup i l’encert dels punts que han sorgit.
• El nivell teòric i el grau de concreció pràctica aconseguits.
• El dinar – càtering molt bé.
• Les facilitats que ens ha donat el Casal de Joves de la Salut.

Més informació sobre la jornada:
PDF amb més informació.